PREPARATIUS

II. Les Maletes

Les maletes, valga'm Déu amb les maletes! No hi ha res com elles per fer perdre la salut física i la psíquica. I això per doble: tant pel moment de fer-les com pel moment de dur-les. Per començar, desgraciat de tu si t'atreveixes a fer-les tot sol: o bé no t'hi cabrà res, o bé t'oblidaràs de posar-hi la meitat de les coses, a més d'arribar-ho tot mastegat. Però això no és tot: tot lo dia hauràs de suportar que qui conviu amb tu, com si fos una metralleta et dispari: Hi has posat el raspall de dents? i la pinta? i la barra de desodorant? Has pensat en posar una muda neta dins la borsa de mà?...

Però molt més desgraciat si li deixes fer a ella. I ella pot ésser ta mare, la germana, la dona, la parella, la padrina o la cunyada: amb això totes han anat a la mateixa costura. No n'arribaràs ni una d'arruga, el problema serà arribar. És igual que li recordis que el Burundi és Àfrica i que has llegit a l'internet que només hi plou l'agost; no ho dubtis: te'n duràs xubasquero i paraigua: no fos cas! I si l'has feta de comprar roba sense elles, estàs perdut: aquests calçons blancs no són de cotó: t'escaldaràs. Aquests polos són de mala qualitat destenyiran. Aquests calçons són massa vells per dur-te'n de viatge. Allò, això, això altre, allò deçà. I tu calles, l'experiència t'ensenya que encara pot empitjorar. 

I quan contemples les maletes que te n'has de dur, el millor es telefonar al cunyat per veure si et pot acompanyar amb la furgoneta: no s'aturaria cap taxi en veure el panorama! Dels viatges has après els noms de tots els dolors musculars: esbraonament, tendinitis, elongació muscular, fibromiàlgia, rotures fibrilars, rotures de lligaments, inflamacions, esquinços de grau tres, i sobretot cops i hematomes per les cames que ja no tornaran a ésser pus les mateixes.

Has arribat, no saps com, però has arribat al mostrador de facturació. Ja vas amb la cartera a la mà per pagar, perquè saps massa bé que, amb el mal que t'has fet, allò ha de passar de molt el pes permès. És igual, estàs content: a la fi deixaràs la càrrega. No les tornaràs veure fins al Burundi. Has tornat errar: els hauràs de desembarcar i tornar facturar tant a Barcelona com a Brussel·les. I no saps perquè però una llàgrima te solca la galta.

Antoni J. Dols

PREPARATIUS

I. Vacunes i Medicines

Estic convençut que si bec un tassó d'aigua esclataré en distints brolladors per tot el meu cos: això de les vacunes em sembla una exageració. Que si la febre groga, que si el tètan, que si l'hepatitis A, que si la B, que si el tifus... Ara, demà passat, començar amb el Malarone, que sembla que és un anti paludisme. Pufffffff! I això són les vacunes que duim posades o preses. 

No en vull parlar dels medicaments! Se'm va ocórrer dir dins la farmàcia que me n'anava a Àfrica... Dins la maleta crec que no hi cabran els quatre polos i els dos calçons: tot està ple de medicaments: preventius anti picades de moscards, pomades per després de les picades, pastilles per si hi ha diarrees, píndoles per si la faig amb sang, aspirines, ibuprofeno, càpsules de fortasec, sèrum per si hi ha deshidratació, protecció contra el sol, antibiòtics pel que pogués ésser, nolotils  per si de cas, ah i el meu germà em va prohibir anar-me'n sense dur-me'n una capsa de buscapina, perquè  és clar si te pega un atac de ronyons allà enmig (mai he tingut mal pels ronyons. Mal pel cap sí, però res més) Crec que na Requis no deu tenir dins sa apotecaria la meitat de coses que me'n duc. De moooooooooooolt passaré els kilograms que permeten a l'aeroport. Saps que hi haurem de volar de baix!

Antoni J. Dols